S’inicia el procés per ampliar prop d’un 60% el Parc de la Serralada Litoral
El dilluns 30 de juliol es va anunciar l’inici del procés per ampliar prop d’un 60% la superfície del Parc de la Serralada Litoral, que s’inclou dins l’espai natural protegit de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, situat a cavall de les comarques del Vallès Oriental i el Maresme. Es va fer en un acte celebrat a la Roca del Vallès, presidit pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, i en el qual ha participat també el diputat d’Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Joan Puigdollers.
Actualment l’espai té 4.706 ha protegides, i amb l’ampliació proposada i consensuada amb els municipis, de més de 2.700 ha, s’arribarà a superar 7.400. Això permetrà respondre a la demanda del territori alhora que s’inclouen sectors colindants d’alt valor natural, ecològic i social.
De fet fa mesos que es treballa conjuntament amb els ajuntaments i amb el Consorci del Parc de la Serralada Litoral, amb la col laboració també de la Diputació de Barcelona, per assolir un acord global d’ampliació amb tots els ens locals, molts dels quals han manifestat des de fa anys la voluntat d’incorporar nous territoris a l’espai protegit.
La Conreria-Sant Mateu-Céllecs abraça els municipis d’Alella, Argentona, Badalona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Òrrius, Premià de Dalt, la Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. Al marge del seu valor natural, té un paper ecològic fonamental perquè posa en contacte el litoral amb les valls interiors i les muntanyes que separen el Maresme de la plana vallesana.
Bàsicament, tres raons en justifiquen ara l’ampliació. Una és que l’espai presenta una forma molt allargassada i amb nombrosos estrenyiments, fet que incrementa la seva vulnerabilitat i genera importants dificultats de gestió.
Amb la nova delimitació s’aconsegueixen uns límits de l’espai més eficaços de cara a la seva gestió així com també més coherents amb la pròpia realitat geogràfica i ecològica, i amb el planejament urbanístic i territorial. Una altra és que als últims anys s’ha anat obtenint nova informació naturalista que ha mostrat l’existència de diverses zones a la perifèria de l’espai amb valors naturals totalment comparables als del seu interior, sectors que amb aquesta ampliació hi queden incorporats.
I, finalment, per la necessitat d’incloure dins l’àmbit de l’espai unitats ecològicament funcionals i que en l’actualitat queden només protegides de forma parcial. Un dels exemples més clars és el dels rapinyaires, pel als quals no és suficient la protecció de les seves àrees de nidificació sinó que cal incidir també en les àrees de cacera i d’alimentació, sovint espais oberts ubicats a la perifèria de l’espai protegit.
Gairebé tota la superfície proposada per a l’ampliació correspon a sòls de protecció especial d’acord amb el Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona. Està previst que al llarg de la tardor es realitzi el procés formal d’informació pública i audiència als ens locals previ a la seva aprovació per part del Govern de la Generalitat. Durant aquest procés estarà a disposició dels ciutadans un servei d’atenció personalitzada a diversos punts dels municipis amb territori inclòs al parc.